Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 – Romanyà de la Selva, 1983) fou una de les escriptores més universals de la narrativa contemporània en llengua catalana.

Filla única d’un matrimoni amant de les lletres, des de petita es va impregnar d’un fort catalanisme. Als vint anys d’edat, es va casar amb un oncle seu, relació de la qual va néixer un únic fill. El matrimoni, un fracàs, es va acabar en plena Guerra Civil espanyola, després de la qual Rodoreda es va exiliar a París i Burdeus (França) i posteriorment a Ginebra (Suïssa).

Fou en aquesta ciutat on va escriure, l’any 1960, La plaça del diamant, considerada la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra. L’obra, ambientada al barri barceloní de Gràcia, narra la vida d’una noia jove i fràgil a la qual la Guerra Civil destrossa les esperances. De la seva època a Suïssa també són les obres El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes.

L’any 1972 Mercè Rodoreda tornà a Catalunya per instal·lar-se a Romanyà de la Selva. Allà va completar la novel·la més ambiciosa, Mirall trencat, i el conjunt de contes Viatges i flors.

El 1980 es va publicar la seva última novel·la, Quanta, quanta guerra i aquell mateix any va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Mercè Rodoreda va morir a Romanyà de la Selva el 13 d’abril de 1983, víctima d’un càncer als 75 anys d’edat. Per pròpia voluntat, fou enterrada al cementiri del poble.